carta oberta

Carta Oberta a l’alcalde de Sant Pere de Vilamajor

Fede Veguillas. Reagrupament Sant Pere de Vilamajor. Executiva del Vallès
Carles Blanch. Reagrupament Sant Pere de Vilamajor
Montserrat Ventura. JERC Vilamajor.

Dissabte passat (30‐12‐2011), llegint l’Actualitat vàrem sentir vergonya. Les
declaracions llargues i extenses de l’alcalde de Sant Pere de Vilamajor, el senyor
Llesuy, referents a una moció presentada per Esquerra i Reagrupament sobre les
dedicacions proposades per a l’alcalde i els regidors electes d’aquest municipi, ens van
fer enrojolir. D’entrada l’alcalde de Sant Pere hauria de tenir respecte als seus
conciutadans, especialment els qui no l’hem votat. La moció va ser aprovada per tota
l’oposició, que és majoria al consistori. L’oposició bé que ha respectat els resultats
democràtics de les eleccions passades i malgrat que el partit de l’alcalde no va treure
majoria, l’hi ha permès governar. Però el que ens va fer avergonyir de veritat va ser
adonar‐nos‐en de quina mena d’alcalde tenim a Sant Pere. Com es pot tenir la barra de
lligar la dedicació al municipi a la remuneració final percebuda?. Qui el va obligar a
presentar‐se com alcalde?. A cas no és aquesta una decisió lliure i personal del propi
senyor Llesuy, en la qual es posa al servei dels seus veïns?. On s’ha pensat que viu el
senyor Llesuy?. Per qui ens ha près?.

Des de Reagrupament fem política per defensar la independència de Catalunya però
també per defensar la regeneració democràtica del nostre país. Per nosaltres la
política no ha de ser un “modus vivendi” sinó un servei a la societat. Nosaltres ho hem
dit des del primer dia, no volem polítics professionals. Volem ciutadans orgullosos de
servir als seus veïns. Nosaltres propugnem la dedicació temporal a la política, posant al
servei de la societat els coneixements personals, les ganes de treballar, la il.lusió, la
visió de país , la solidaritat, la generositat, la fidelitat, la transparència. Nosaltres
creiem en polítics que serveixin el seu poble, no pas en polítics que se’n serveixin.

La dedicació al poble no es mesura només en dies i hores annuals. La dedicació es
mesura en projectes útils per als veïns i per al desenvolupament del municipi. La
dedicació es mesura per com d’orgullosos se senten els veïns i no pas per la vergonya
que se’ls fa passar. La dedicació al municipi es mesura en vetllar per les necessitats
dels veïns, es mesura en els problemes que se solucionen i no pas en els que es creen.

Posarem un petit exemple: l’Associació de Veïns de Sant Pere de Vilamajor, porta més
de dos anys reclamant un pas de vianants per creuar la carretera BP‐5109 per accedir
amb seguretat cap a l’escola Torre Roja. Aquest pas encara no s’ha fet. A la Diputació
de Barcelona, hi ha un expedient aturat –ara ja caducat‐ perquè des de l’ajuntament
de Sant Pere mai no es va respondre a uns aclariments que se’ls demanaven. El passat
mes de maig, el senyor Llesuy va signar un compromís pre‐electoral amb l’Associació
de Veïns de tenir aquest pas de vianants solucionat en sis mesos. Doncs bé, n’han
passat vuit de mesos i encara res de res. Vergonya.

El senyor Llesuy s’ha entestat en construir una sala polivalent a Sant Pere, la seva joia
particular. Aquesta sala no la volen una gran part dels veïns del municipi. La regidoria
d’hisenda ens diu que no hi ha ni un cèntim per a aquesta sala i que cal dedicar part
dels crèdits a eixugar els impagats generats durant la passada legislatura del senyor
Llesuy. També hi ha un informe tècnic del propi ajuntament que desaconsella aquesta
construcció. Doncs ell, endavant. Segons les seves pròpies paralaues a l’Actualitat (30‐
12‐2011): “cal seguir fins el final”. Entenem que vol dir que cal seguir oposant‐se a una
part important del veïns fins al final. El seu ego sembla que val més que l’opinió dels
veïns i els tècnics del propi ajuntament. Mentre tant, s’ha perdut durant 4 anys la
possibilitat d’utilitzar la pista a l’aire lliure i també el local social “la Fàbrica” que tant
s’estimen els veïns del nucli. Vergonya.

Una mala gestió municipal –amagada durant la campanya electoral però amb deute
reconegut per part del propi equip de govern actual de 3,5 mil.lions d’euros‐ no pot
donar dret a seguir cobrant un sou públic. Els impostos dels ciutadans s’han d’invertir
en persones capaces de generar valor afegit pel municipi, no pas en persones que
generin deute o se’n beneficiïn personalment. Si ara hi ha molta feina per arreglar la
mala gestió feta a Sant Pere en els darrers quatre anys, el responsable té noms i
cognoms. I aquest mateix responsable no pot anar per les cantonades fent el ploricó.
Els diners que seveixen per pagar els salaris dels regidors són diners públics i cal vetllar
pel seu bon ús. I en èpoques de crisi i de retallades, les remuneracions dels polítics han
de reflectir els ajustos pressupostaris que es demanen a la resta de funcionaris
municipals i la resta de treballadors en general. Vegonya.

A les seves declaracions (30‐12‐2011) el senyor Llesuy parla amb fatxenderia de
“manca d’intel∙ligència política” de l’oposició. Cal recordar‐li al senyor Llesuy que una
cosa és el poder, però l’altra l’autoritat. I ell té poder, otorgat democràticament, però
la seva desastrosa gestió del nostre municipi no li otorga cap mena d’autoritat moral
per desacreditar ningú, i menys encara cap dels seus conciutadans, escollits igual de
democràticament que ell. Cap ciutadà d’aquest país no és superior a un altre, ni tant
sols pel fet de ser l’alcalde. Precisament, l’alcalde ha de tenir més clar que ningú que
actua per delegació de la ciutadania. Desacreditar l’oposició, treure la paraula, retirar
mocions de l’ordre del dia, mentir i amagar factures, fer decrets d’alcaldia que no
consten a cap acta o dels quals no es dóna informació al plenari, adjudicar serveis
sense contracte, entre d’altres, no és pas una manera democràtica –paraula que tant li
agrada dir al senyor Llesuy‐ d’actuar i de servir a la comunitat. Vergonya.

Aquestes no són les formes que propugnem des de Reagrupament. Per aquest camí a
nosaltres no ens hi trobaran. Qui vulgui treballar per Sant Pere té les portes de casa
nostra obertes. Qui vulgui servir‐se dels ciutadans i dels diners públics per satisfer
algun tipus d’ego personal, no cal que vingui. Són les regles del joc, democràtic,
evidentment.

Esperem no haver de passar vergonya gaire vegades més.
Sant Pere de Vilamajor, 3 de Gener de 2012.